Preferents: solucions reals o venda de fum?
Hores d’ara, poca gent dubta que l’episodi de les “preferents”
i de la resta dels anomenats productes híbrids comercialitzats a petits
estalviadors, és l’escàndol més greu propiciat pels responsables de moltes
Caixes i Bancs a casa nostra, i pels supervisors que no varen actuar amb la
diligència que calia.
És el mateix sistema bancari que va ser determinant a l’hora d’inflar
la bombolla immobiliària i afavorir un patró de creixement basat en l’especulació
i el diner fàcil.
Un creixement econòmic que es va fer en detriment d’un model
productiu de base molt més industrial i de valor afegit. Un patró que ha
agreujat els efectes de la crisi global que patim, amb molt més atur, més
desequilibris dels nostres comptes públics i un fortíssim endeutament privat:
En definitiva, un llast enorme a l’hora de remuntar la situació. Diríem que “el
mal del totxo” és la nostra particular versió de la crisi.
Precisament va ser aquest “mal del totxo” que va portar a
caixes i bancs a comercialitzar productes financers d’alt risc a petits
estalviadors. Ho varen fer sense cap escrúpol i amb males arts, convertint els seus
estalvis en recursos propis de l’entitat. Així podien continuar alimentant la
màquina de fer diners inflant el crèdit immobiliari, fins que tot va canviar
bruscament per la crisi global.
L’esclat de la bombolla immobiliària ja sabem quines conseqüències
fatals ha produït: atur massiu, una forta caiguda dels ingressos públics, un
increment de les despeses i, per tant, dèficit. La solució de la dreta europea,
espanyola i catalana també la coneixem:
retallades i més retallades. Unes retallades que porten patiment a molta gent i
més dèficit. La medicina de cavall que, lluny de reactivar la nostra economia,
cada cop l’enfonsa més en el pou de les desgràcies. Per cada euro que es
retalla, l’economia cau un euro i mig...
La crisi de la nostra economia arrossega persones, empreses
i Institucions. Les conseqüències de les males practiques bancàries, sumades
als efectes de la crisi tenen dues manifestacions sagnants, en les que sempre
hi perd el particular i la banca guanya: la pèrdua de la llar de molta gent que
no pot fer front al pagament de les seves hipoteques, i la pèrdua dels estalvis
d’aquelles persones que, confiant en els consells interessants dels directors d’oficina
de caixes i bancs, es varen trobar que eren titulars d’un producte que s’havia
evaporat.
Ara calen solucions de veritat i no més engany i frustració
La resposta a aquesta situació ha de ser clara i contundent.
No s’hi valen mitges tintes. I s’ha d’anar a l’arrel del problema, per oferir
la solució justa i a tothom. Desgraciadament, el que s’ha acordat fins ara no
respon a aquesta filosofia, sinó a escenificacions polítiques encaminades a
treure’n rendiments espuris de curta volada i en el curt termini per part d’alguns.
La solució adoptada, més enllà de les “bones paraules” - que
no casen amb la lletra del que s’ha aprovat - és injusta i parcial. Si va ser greu l’estafa
- o les estafes en el cas de Laietana/Bankia - més greu és fer creure que ja
està tot resolt. Ho saben perfectament els responsables del Govern del PP, com
ho saben els diputats i diputades de CiU que els han donat suport. També ho sap
l’alcalde de Mataró, que ha convertit aquesta assumpte en un dels eixos de la seva
campanya electoral -per compensar els manifestos dèficits de la seva gestió- o altres alcaldes que adrecen els afectats a la via judicial,
com el del meu poble, que segons m'han comentat alguns estafats, desconeixent l’oferiment del Col·legi d’Advocats
de Mataró de col·laborar en aquest tema, els cita a l’ajuntament presentant-los un advocat - que no és funcionari municipal - i una de les primeres coses que els demana és una important provisió de fons per la seva migrada economia. En fi, a alguns se'ls nota el llautó.
Els socialistes varem respondre a la invitació de la
Plataforma EstafaBankia i varem donar la cara.
Varem ser els únics que ho varem
fer abans de la convalidació, el passat 11 d’abril, del Decret Llei 6/2013, de
22 de març. Hi varem votar en contra, després de denunciar la seva manifesta insuficiència
i el nou engany que pot representar pels estafats. Varem actuar amb coherència
amb el nostre compromís davant les 400 persones presents a l’acte de Mataró i
els milers d’afectats per preferents i deute subordinat, i en segona volta, pel
bescanvi d’accions el març de 2012.
Davant de tots ells, vàrem defensar el nostre plantejament
que, en resum, era:
1. Diferenciar
clarament entre inversors i estalviadors enganyats. Aquest procés l’havia de
portar a terme la CNMV mitjançant una auditoria que havia d’encarregar.
2. Aquelles
persones que reunissin el perfil d’estalviadors enganyats, tindrien dret a
canviar els seus títols per dipòsits a un termini no superior a 3 anys sense
cap mena de pèrdua en el nominal dels seus estalvis.
3. També
tindrien dret al canvi pels dipòsits esmentats en el punt anterior aquells
accionistes de Bankia que varen fer el bescanvi de preferents per accions en el
procés de fusió de Caja Madrid amb Caixa Laietana, Caja Ávila, Caja Segovia,
Caja Rioja, Bancaja i Caja Insular de Canarias.
4. Remetre
el treball realitzat per la CNMV a la Fiscalia General de l’Estat, amb la
finalitat que es depuressin responsabilitats per l’estafa produïda al nostre sistema
financer.
5. Finalment,
si no era possible la via extrajudicial de l’arbitratge, que s’havia intentat negociar
amb el Govern, instar a la Fiscalia General de l’Estat a que emprengués les
accions necessàries per rescabalar totalment a les persones estafades, evitant
així la via judicial individual, costosa i molt més complicada pel conjunt dels
afectats.
En lloc d’aquest plantejament, que ha aprovat el Govern del PP, amb el suport de
CiU?
1. D’entrada,
tracten tothom com inversor, sense discriminar un procediment per a inversors i
un altre per a estalviadors estafats. La resolució del FROB i el RDL esmentat
estableixen quitances importants als titulars de preferents i deute subordinat.
En concret, els titulars de preferents de Catalunya Caixa perden el 61 per cent
del valor dels seus títols i els de Bankia el 38 per cent, per posar dos exemples.
2. Se’ls
fa el bescanvi, un cop feta la quitança, per accions de cada entitat, i no pas
per dipòsits a termini, com proposaven nosaltres.
3. Els
titulars de Bankia, un cop disposin de les accions bescanviades, podran vendre-les
en el mercat. Si ho fa la majoria, baixarà el seu valor i hi tornaran a perdre.
Els titulars d’accions de Catalunya Bank, donat que no cotitzen en borsa, seran
recomprades a través dels mecanismes que es creen, “al preu que es determini”...
4. Els
que es considerin estafats, podran acudir al procediment arbitral que tutelarà
la comissió que s’ha creat, però sense cap garantia de que tots puguin
recuperar els seus estalvis, doncs el recursos disponibles són insuficients,
vista la ampliació del Fons de Garantia de Dipòsits en poc més de 1500 milions
d’euros, quan el volum de l’estafa ascendeix encara a més de 8000 milions d’euros.
5. La
via arbitral anul·la la judicial, doncs la resolució de l’arbitre és vinculant
per les parts.
6. Res
es diu dels titulars d’accions de Bankia, el valor de les quals és d’un cèntim
després de l’operació “acordeón” resolta pel FROB, més que se’ls canviarà 100
accions per una de la nova emissió al valor d’un euro...
7. Només
la paraula del Ministre De Guindos a la tribuna del Congrés. I ja sabem com
valorar la paraula dels membres d’un govern que fa tot el contrari del que va
prometre, oi?
8. A
quants cridaran? Quina seran els beneficiats? Quina i quants quedaran fora?. Aquestes
són les incògnites que caldrà resoldre ben aviat.
Tant de bo estiguéssim davant la solució definitiva d’aquest
afer, perquè acabaríem amb un drama per a milers i milers de persones que, al
patiment de la crisi, hi han de sumar la pèrdua dels estalvis de tota una vida. En dono
fe, doncs conec casos de ben a prop. Però tot apunta a que no serà així. Potser
alguns recobraran tot o una part del seus estalvis, però molt em temo que la
majoria no ho podrà fer amb la fòrmula adoptada. En qualsevol cas, continuarem lluitant en defensa del que creiem
que és de justícia.
En qualsevol cas, ara tothom ha descobert les cartes i queda clar que no tots som iguals ni defensem els mateixos interessos. Que
cadascú respongui dels seus actes també de present i de futur. Que els
afectats valorin en justícia que fa cadascú en defensa dels seus interessos i
de l’interés general. Als socialistes ens tindran al seu costat, reclamant
justícia per a tothom, solucions reals i menys venda de fum!
Comentaris